ANDORRA LA VELLA
El Thyssen portarà quadres de museus d’arreu de renom
L’espai cultural muntarà exposicions de context en què es destacarà una obra i s’acompanyarà amb llenços convidats
El Museu Carmen Thyssen Andorra no es limitarà a mostrar els quadres que formen part de la col·lecció particular de la baronessa Thyssen, sinó que complementarà les exposicions amb obres convidades d’altres museus del món. La col·leccionista d’art ha avançat que «la nostra idea és que cada any muntem una exposició diferent, d’una vintena de quadres cadascuna i, a més, durant l’any, organitzar exposicions temporals entorn d’un dels quadres».
Thyssen ho va revelar ahir durant la inauguració de l’exposició dedicada a Mercedes Lasarte a la galeria Mama Maria: «Per exemple, de l’exposició anual de la meva col·lecció escollim un Gauguin, que serà el central de la mostra temporal. Portarem un Gauguin del Louvre o d’altres museus del món, tres o quatre quadres que contextualitzin l’obra, que es puguin organitzar conferències amb historiadors de l’art».
El director artístic del futur Museu Thyssen, Guillermo Cervera, va afegir alguns detalls a l’explicació de la baronessa. «Serà una exposició de context, en què agafarem un dels quadres de renom i en buscarem els vincles, les connexions del pintor amb d’altres artistes de la seva poca, però que no han de ser necessàriament de la nostra col·lecció». Cervera va aclarir que per trobar els vincles amb d’altres museus del món «dependrà molt del missatge que volem transmetre en cada exposició, que es personalitzarà cada vegada». Per tant, la mostra de context pot ser de quadres del mateix autor, de diferents moments vitals i/o artístics puntuals que es reflecteixen en la seva obra, i que provinguin de diferents col·leccions del món, o també pot ser l’excusa per parlar d’una època concreta, de diferents pintors amb obres puntals. «Hi ha l’opció de diferents formats, però la idea és atreure quadres de museus importants i ajuntar-los en una exposició molt singular», va especificar el director artístic.
Com que el Museu Carmen Thyssen Andorra serà petit de mida, l’objectiu és oferir mostres úniques. «Quan es fa una antologia d’un artista es busca la globalitat, però nosaltres buscarem detalls o matisos que no hagin estat reflectits en exposicions genèriques. Per exemple, podem parlar d’un petit viatge que va fer l’artista o diversos artistes en un lloc molt concret del nord de França, i que va provocar que tots tinguessin grans obres. Per tant, podríem parlar de la llum en aquells quadres, trobar el nexe comú. El leitmotiv serà fer alguna cosa molt diferent de les exposicions habituals», va subratllar Cervera.
El director tècnic sap que el projecte no serà senzill de realitzar, però està convençut que la marca Thyssen obre portes arreu. «Els museus s’ho miren molt, però disposar d’un espai físic, d’un Carmen Thyssen Andorra, ens donarà força per poder demanar quadres, per la trajectòria del nom Thyssen dins del món de l’art, i també podem aprofitar l’experiència de la gent de Madrid. L’important és generar un moviment artístic d’alt nivell a Andorra, que estiguem al mapa amb molta intensitat», va insistir.
La primera exposició que acollirà el Thyssen ubicat als baixos de l’hotel Valira ja està pràcticament tancada i consistirà en una cronologia d’artistes del segle XIX i XX. Durant aquest any, es començarà a treballar la part museogràfica de la sala d’exposicions, que obrirà per Nadal de l’any que ve, però també es començaran a gestar les pròximes exposicions i les mostres de context.
«Volem un museu viu, que el visitant tingui la inquietud que veurà coses diferents molt sovint, serà com tenir un museu gran perquè la Col·lecció Carmen Thyssen només té quadres de renom», va argumentar el director artístic. Cervera, però, va destacar que «Carmen Thyssen, a més de gust per l’art, té clar que quan fa una exposició és la que voldria veure. Potenciarem molt la part didàctica, i en la cronologia s’entendrà molt bé el que ha passat en poc més d’un segle».
LA MARCA THYSSEN / Ser un museu Thyssen ja et permet trucar a les portes dels millors museus del món. «Dins del món de l’art es juga molt amb els intercanvis temporals, i nosaltres tenim molts bons quadres per oferir. No som marxants d’art, som col·leccionistes, i hem de ser molt curosos. El tema és el prestigi que representa per a una col·lecció haver estat en una exposició Thyssen. Per exemple, el quadre Mata Mua, de Gauguin [de 1892], és un dels més punters que tenim de l’autor, i ha estat en diferents exposicions importants i s’ha utilitzat com a imatge de portada dels catàlegs. Hem de tractar amb museus que sàpiguen com tractar els quadres, que estiguin orgullosos de cedir una obra a un nou museu», va reiterar Cervera.
La col·lecció particular de Carmen Thyssen és molt extensa, i es pot veure en diferents museus: al de Màlaga, al de Sant Feliu de Guíxols, al de Madrid i, aviat, al d’Andorra. «Els quadres són de la seva col·lecció personal, però n’hi ha 400 penjats al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. A Màlaga tot és seu. També n’hi ha a Sant Feliu, i al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mirem de moreu-la perquè és molt extensa, i abans d’emmagatzemar-la s’ha de donar l’opció que tothom la pugui veure», va puntualitzar el director.
UN REVULSIU PER AL BARRI / Els contactes amb la baronessa Thyssen es van iniciar entre finals del 2012 i principis del 2013, quan Albert Esteve era el ministre de Cultura. El primer espai que es va mirar va ser Caldea, però «per raons de seguretat i assegurances era molt difícil ubicar-lo allà, no només per l’aigua que hi ha per sobre, si no també pels núvols tòxics que provoquen els productes que es fan servir per a la piscina», va recordar ahir l’exministre. Esteve va deixar el càrrec el març passat sense haver tancat l’acord d’on ubicar l’espai d’art i, finalment, ha estat la ministra actual, Olga Gelabert, que ha tancat els tractes a l’hotel Valira.
Esteve està convençut que l’obertura del Thyssen donarà un impuls a la part alta d’Escaldes-Engordany i al país. «Quan vam començar a parlar del Thyssen, vam avaluar el Museu Thyssen de Màlaga, i l’ajuntament ens va enviar un estudi sobre el que havia aportat a la ciutat. Realment el creixement econòmic va ser espectacular: es van crear 200 empreses al voltant del Museu Thyssen, com hotels, restaurants, etcètera, i es van crear llocs de treball. Va ser un revitalitzador per al barri on es va instal·lar», va concloure.
El compte enrere per a l’obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra ja ha començat.
Thyssen ho va revelar ahir durant la inauguració de l’exposició dedicada a Mercedes Lasarte a la galeria Mama Maria: «Per exemple, de l’exposició anual de la meva col·lecció escollim un Gauguin, que serà el central de la mostra temporal. Portarem un Gauguin del Louvre o d’altres museus del món, tres o quatre quadres que contextualitzin l’obra, que es puguin organitzar conferències amb historiadors de l’art».
El director artístic del futur Museu Thyssen, Guillermo Cervera, va afegir alguns detalls a l’explicació de la baronessa. «Serà una exposició de context, en què agafarem un dels quadres de renom i en buscarem els vincles, les connexions del pintor amb d’altres artistes de la seva poca, però que no han de ser necessàriament de la nostra col·lecció». Cervera va aclarir que per trobar els vincles amb d’altres museus del món «dependrà molt del missatge que volem transmetre en cada exposició, que es personalitzarà cada vegada». Per tant, la mostra de context pot ser de quadres del mateix autor, de diferents moments vitals i/o artístics puntuals que es reflecteixen en la seva obra, i que provinguin de diferents col·leccions del món, o també pot ser l’excusa per parlar d’una època concreta, de diferents pintors amb obres puntals. «Hi ha l’opció de diferents formats, però la idea és atreure quadres de museus importants i ajuntar-los en una exposició molt singular», va especificar el director artístic.
Com que el Museu Carmen Thyssen Andorra serà petit de mida, l’objectiu és oferir mostres úniques. «Quan es fa una antologia d’un artista es busca la globalitat, però nosaltres buscarem detalls o matisos que no hagin estat reflectits en exposicions genèriques. Per exemple, podem parlar d’un petit viatge que va fer l’artista o diversos artistes en un lloc molt concret del nord de França, i que va provocar que tots tinguessin grans obres. Per tant, podríem parlar de la llum en aquells quadres, trobar el nexe comú. El leitmotiv serà fer alguna cosa molt diferent de les exposicions habituals», va subratllar Cervera.
El director tècnic sap que el projecte no serà senzill de realitzar, però està convençut que la marca Thyssen obre portes arreu. «Els museus s’ho miren molt, però disposar d’un espai físic, d’un Carmen Thyssen Andorra, ens donarà força per poder demanar quadres, per la trajectòria del nom Thyssen dins del món de l’art, i també podem aprofitar l’experiència de la gent de Madrid. L’important és generar un moviment artístic d’alt nivell a Andorra, que estiguem al mapa amb molta intensitat», va insistir.
La primera exposició que acollirà el Thyssen ubicat als baixos de l’hotel Valira ja està pràcticament tancada i consistirà en una cronologia d’artistes del segle XIX i XX. Durant aquest any, es començarà a treballar la part museogràfica de la sala d’exposicions, que obrirà per Nadal de l’any que ve, però també es començaran a gestar les pròximes exposicions i les mostres de context.
«Volem un museu viu, que el visitant tingui la inquietud que veurà coses diferents molt sovint, serà com tenir un museu gran perquè la Col·lecció Carmen Thyssen només té quadres de renom», va argumentar el director artístic. Cervera, però, va destacar que «Carmen Thyssen, a més de gust per l’art, té clar que quan fa una exposició és la que voldria veure. Potenciarem molt la part didàctica, i en la cronologia s’entendrà molt bé el que ha passat en poc més d’un segle».
LA MARCA THYSSEN / Ser un museu Thyssen ja et permet trucar a les portes dels millors museus del món. «Dins del món de l’art es juga molt amb els intercanvis temporals, i nosaltres tenim molts bons quadres per oferir. No som marxants d’art, som col·leccionistes, i hem de ser molt curosos. El tema és el prestigi que representa per a una col·lecció haver estat en una exposició Thyssen. Per exemple, el quadre Mata Mua, de Gauguin [de 1892], és un dels més punters que tenim de l’autor, i ha estat en diferents exposicions importants i s’ha utilitzat com a imatge de portada dels catàlegs. Hem de tractar amb museus que sàpiguen com tractar els quadres, que estiguin orgullosos de cedir una obra a un nou museu», va reiterar Cervera.
La col·lecció particular de Carmen Thyssen és molt extensa, i es pot veure en diferents museus: al de Màlaga, al de Sant Feliu de Guíxols, al de Madrid i, aviat, al d’Andorra. «Els quadres són de la seva col·lecció personal, però n’hi ha 400 penjats al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. A Màlaga tot és seu. També n’hi ha a Sant Feliu, i al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mirem de moreu-la perquè és molt extensa, i abans d’emmagatzemar-la s’ha de donar l’opció que tothom la pugui veure», va puntualitzar el director.
UN REVULSIU PER AL BARRI / Els contactes amb la baronessa Thyssen es van iniciar entre finals del 2012 i principis del 2013, quan Albert Esteve era el ministre de Cultura. El primer espai que es va mirar va ser Caldea, però «per raons de seguretat i assegurances era molt difícil ubicar-lo allà, no només per l’aigua que hi ha per sobre, si no també pels núvols tòxics que provoquen els productes que es fan servir per a la piscina», va recordar ahir l’exministre. Esteve va deixar el càrrec el març passat sense haver tancat l’acord d’on ubicar l’espai d’art i, finalment, ha estat la ministra actual, Olga Gelabert, que ha tancat els tractes a l’hotel Valira.
Esteve està convençut que l’obertura del Thyssen donarà un impuls a la part alta d’Escaldes-Engordany i al país. «Quan vam començar a parlar del Thyssen, vam avaluar el Museu Thyssen de Màlaga, i l’ajuntament ens va enviar un estudi sobre el que havia aportat a la ciutat. Realment el creixement econòmic va ser espectacular: es van crear 200 empreses al voltant del Museu Thyssen, com hotels, restaurants, etcètera, i es van crear llocs de treball. Va ser un revitalitzador per al barri on es va instal·lar», va concloure.
El compte enrere per a l’obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra ja ha començat.